Tin un buki tokante di e
     moneda di papel di Kòrsou ku
     splikashon ekstenso i hopi potrèt. (na
     hulandes)
     titulo: Betaal aan Toonder
     ISBN: 978-90-801808-7-1

 

 

                                                        moneda

 

o

                                                hopi mas moneda di papel: Ron Wise's Banknoteworld

                       

 

               
 

     

Den guera mundial II Hulanda tabata okupá pa e Alemannan i Kòrsou tabata tin miedu pa e moneda hulandes devaluá. E mando na Kòrsou a laga traha na aña 1944 e promé monedanan manera nos konosé aworakí. E teksto tabata "munt van Curaçao". Despues, na aña .. a kambi’é pa e inskripshon "Nederlandse Antillen".
 
 Promé ku 1944 tabata usa sèn Hulandes i algun moneda ku e teksto "kolonie Curaçao". E mitar sèn  tabata hulandes, nunka a traha mitar sèn ku e nòmber di Kòrsou riba dje.

 

                                                                                                          

 

                       

 

             

klek riba e moneda pa e lenk.

                   

                             


                               Moneda na final di siglo XIIX

      zilveren piaster = peso = patientje = Spaanse mat = Spaanse daalder = pilaardaalder

      E peso menshoná ariba ta bal 8 real of 48 stuiver.

      1 real ta bal 1 schelling ta bal 6 stuiver.

      moneda di oro spañó:  kwadrupels = gouden onzen = dubloenen
      a bal 16 matten meskos ku
ƒ40.- .

      moneda di Portugal: Johannes di oro. Su balor ta  7½ mat òf 18¾ florin.
                                    
pataka = 62½ sèn
                                     tambe e promé sèn di papel na Kòrsou.
 

      Na sèn chikí tabatatin:     - schelling di Dinamarka yamá  tolfschelling, yamá real tambe.
                                            - stuivers
òf plak den forma di 2 skelling bieu i també
                                              deux-sous (= Cayenne-stuiver) i  també stuberstuknan di
                                              Alemania.

 

 

 

 

         

                                      

 

         
       Moneda uza den komienso di siglo XX.

                           ½ cent   = mitar sèn

                           1 cent    = sèn chikí

                           2½ cent = plaka

                           5 cent = stuiver = dos plaka

                           10 cent  = depchi

                           15 cent  = ria

                           25 cent  = dies plaka

                           50 cent  = yotin, goerdijn (guillotin)

                            ƒ1.-      = heldu, florin

                          ƒ2.-        = patin

                          ƒ2.50      = fuerte, dolá

                          ƒ10.-      = 10 heldu na oro.
 

www.wcoins.com

reaal, Wikipedia

worldcoingallery.com

banknotes.com/an.htm

colnect.com

historia di moneda di Korsou (skròl down pa pagina 489)

 

                                                                                         

 

 

 

 

 


     sinku sèn = locha = zepelin = skapadepchi = dos plaka

     chilin = 62½ sèn

     1 florin di papel yama courant i “sobrekama” .

      ... sèn yamá dogostenchi tambe.

 


 


       Ekspreshonnan di un montante di sen.

       seissuria = 90 sèn

       doreadosplaka = 35 sèn

       pataka = ƒ1,20 (segun Frater Breniker, Sambumbu)
       
           
 = chilin = 62½ sèn (Ekstra, 1 feb 2010)

       mei fuerte = ƒ1.25

       15 cent  = ria
 

 

 

 

     

                         20 reales 1854

      
                            2 reales 1723

 

 

 

 

              E fluho di sèn ku ta sali di Kòrsou bai afó tabata un problema.
           Esaki a trese skarsedat di sèn na Kòrsou i a stroba e komersio.
           Kon e gobernantenan a purba di resolvé e problema di e
           skarsedat di sèn na Kòrsou.



           
Na 1798 Gouverneur Lauffer a laga kap 7000 pilaardaalders na 4.

          Na 1815 Gouverneur  Changuion a laga kap un kantidat di 8000
          peso den 5 pida.

          Na 1838 a kap 6000 florin hulandes na 4.
          Un pida yama yotin korta.

           Na 1899 a introdusímonedanan di 10 sèn i 25 sèn di Kòrsou. Dor
           ku nan ta balido na Kòrsou so e sèn a keda usa na Kòrsou mes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


             Un moneda di $20 yamá morokota. E moneda tin
             paresido di un piska di den e riunan venesolano ku tin e
             nòmber ei. Ta e venesolanonan na Kòrsou ta
             yam'e asina.